Manel, un cotxe !

Em fa una il•lusió especial publicar aquest conte de creació pròpia. Un motiu és pel tema que tracta, ja que m’apassiona i intento cada dia dominar-lo més. L’altre, i potser el més important, és pels inspiradors dels seus personatges. A ells els hi tinc una gran estima per les vivències i els aprenentatges que hem fet plegats.



En Manel i en Jordi són dos gatets de carrer. És una tarda d’estiu i el sol castiga fort. Els dos amics han sortit a fer un tomb pel barri a la recerca d’alguna cosa per menjar. De sobte en Manel veu alguna cosa a l’altra banda del carrer: una deliciosa resta de peix abandonada a la sortida del mercat. Sense pensar-s’ho gens decideix travessar. En Jordi ho veu, però també s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores li diu: “Manel, un cotxe”. Però en Manel travessa, és atropellat pel cotxe i perd una vida.

L’endemà els dos amics decideixen tornar a sortir. En Manel veu a l’altra banda del carrer una ampolla de llet al davant d’un portal i decideix anar a buscar-la. En Jordi ho veu, però també s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores crida: “Manel, un cotxe!!”. Però en Manel travessa, és atropellat pel cotxe i perd una altra vida.
L’endemà els dos amics decideixen tornar a sortir. En Manel olora a l’altra banda del carrer un aroma molt temptador i decideix descobrir què és. En Jordi ho veu, però també s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores crida: “Manel, un cotxe!!!”, tot assenyalant-li visiblement el cotxe. En Manel es mira en Jordi tot travessant, és atropellat pel cotxe i perd la 3ª vida.
El dia següent en Manel i en Jordi surten a passejar. De sobte en Manel veu un cabdell de llana i decideix anar-hi a jugar. En Jordi també ho veu, però alhora s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores crida “Manel, un cotxe!!!”, tot tocant-lo i assenyalant-li visiblement el cotxe. En Manel li respon “ok” però travessa, és atropellat pel cotxe i perd la 4ª vida.
L’endemà els dos gatets tornen a fer una volta. En Manel veu un ratolí a l’atra banda del carrer i decideix anar a caçar-lo. En Jordi ho veu, però també s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores crida, tot tocant-lo i assenyalant-li visiblement el cotxe: “Manel, que ve un cotxe!!!” En Manel li respon “ok” i travessa ràpid, però no li dóna temps, és atropellat pel cotxe i perd la 5ª vida.
El dia següent decideixen fer un tomb al vespre. En Manel veu unes llums molt intenses a l’altra banda del carrer i decideix anar a jugar amb elles. En Jordi ho veu, però també s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores crida, tot tocant-lo i assenyalant-li visiblement el cotxe: “Manel, que ve un cotxe!!!” En Manel s’atura, deixa passar el cotxe i travessa. Però venia un altre cotxe, que l’atropella i perd la 6ª vida.
L’endemà tornen a passejar. En Manel ensuma una gateta a l’altra banda del carrer i decideix anar a conquistar-la. En Jordi ho veu, però també s’adona que un cotxe està passant pel carrer. Aleshores crida, tot tocant-lo i assenyalant-li visiblement el cotxe: “Manel, que ve un cotxe!!!” En Manel s’atura, deixa passar el cotxe, mira si no en ve cap més i, després, travessa. Aleshores s’acosta a la gateta i comença a festejar-la.

Moralitat:
Si ens preguntem “quin és l’objectiu real d’en Jordi”, la resposta és clara: “que el cotxe no atropelli al seu amic Manel”. Tenint en compte això, en Jordi no pot estar satisfet de la seva actuació cada cop que en Manel perd una vida. En Jordi ha de pensar que pot fer alguna cosa més de les que ha fet per assolir el seu objectiu.
En el primer cas, en Jordi pot pensar que potser no l’ha sentit i que hauria de cridar més. En el segon cas, que ha d’acompanyar la comunicació verbal amb visual i en el tercer cas, que ha d’acompanyar-ho amb comunicació tàctil. En aquest punt rep una resposta del seu amic, però això no evita que l’atropellin. Segurament en Manel no ha entès el missatge que li volia transmetre en Jordi, tot i que l’hagi sentit i vist. Potser ha entés que hi ha un cotxe, que bonic és un cotxe... En canvi, però, no ha entès que ha de vigilar perquè ve un cotxe.
Perquè en Manel entengui el missatge d’en Jordi, aquest canvia la frase i li dóna més instruccions. A partir d’aquí en Manel ha entès el que li vol dir el seu amic, però el segueixien atropellant. Ara en Jordi pot estar satisfet de la seva actuació, ja que no hi pot fer més i el culpable és en Manel. Potser si, però en Jordi estima el seu amic i no es donarà per satisfet: creurà que encara pot fer alguna cosa més. I és que en Jordi entén que perquè hi hagi comunicació, el receptor ha d’entendre, processar i actuar correctament en funció del missatge de l’emisor.
Així doncs, en Manel fa el procés d’aprendre que per evitar ser atropellat no n’hi ha prou en passar ràpid (5a vida), ni en pensar que només existeix un cotxe i quan aquest passi ja pot travessar tranquil (6a vida). En Jordi pot estar satisfet en el moment que en Manel processa que “Manel, un cotxe” vol dir: “ve un cotxe, haig de deixar-lo passar, mirar si en venen més i, en cas negatiu, travessar”.
Així doncs, comunicar és només transmetre una informació, però la comunicació plus és quan el receptor entén el missatge de l’emisor, el processa i actua correctament segons la informació donada per l’emisor. I l’emisor (també el receptor) ha de fer el possible, i més, perquè això succeeixi.