Vas començar com a jugador i després vas ser entrenador de moltes generacions diferents, tan de bàsquet masculí com de femení. El CB Vic et va concedir la insígnia d’argent el 1993 i entre altres fites, fores l’entrenador que va comptar amb el primer jugador nord-americà de la història del CB Vic. Jo encara et recordo dirigir aquells partits, i un d’especial va ser el 12 d’abril de 1986, dia en que el pavelló de Vic va registrar una entrada impressionant, com mai.
Ramon, no has deixat mai ningú indiferent. Has estat una persona crítica i amb ganes de generar polèmica, ho has estat amb els que eres més proper i amb els que no ho eres tant, des de ben jove fins que has marxat als 71 anys. A alguns els agradava i a altres no tant, però per la teva implicació al club i a l’esport que hem compartit durant anys et mereixes aquest article de record.
L’altre dia vaig anar al Sofia, el bar on durant molts anys us heu reunit, parlat i opinat sobre tot el que envoltava al bàsquet. Vaig asseure’m en una de les cadires de la vostra taula i amb els teus amics i familiars vam començar a parlar de tu. Sempre amb un somriure a la cara i una anècdota teva per explicar. Allà vam mirar el vídeo que en Josep, el teu nebot, et va fer i que aquí et deixo per si vols mirar.
D’anècdotes en podríem explicar moltes però emplaço, a qui en vulgui recordar, que vagi al Sofia qualsevol dilluns a esmorzar on de ben segur els teus amics els agradarà explicar-ne alguna o altra. M’han dit que els partits de la Maria els seguiran mirant amb la voluntat d’ajudar-la a fer-se gran i, de passada, analitzar el seu brillant entrenador.
Els que t’hem conegut, et recordem a la grada del pavelló de Vic, a la teva zona preferida, amb els braços creuats i cridant un “afluixa” dedicat a l’entrenador vigatà quan només de dos punts es posa per davant. I desitjo que en algun moment o altre m’hagis cridat a mi, dirigint el primer equip del nostre CB Vic un “Afluixa Dídac”, senyal que m’he guanyat en tu un petit espai.
I ara és el meu torn, m’assec, faig un glopet, creuo els braços i et crido: “Afluixa Ramon”
