Som a l’any 50 abans de Crist. Tota la Gàl·lia és ocupada pels romans … Tota? No! Un llogarret del Nord habitat per gals indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invassor. La vida, doncs, no és gens planera pels legionaris romans dels petits campaments de Babaòrum, Aquàrium, Laudànum i Petibònum ...La resistència d’aquests gals prové de la força sobrehumana que obtenen després de veure una poció màgica preparada pel druida Panoràmix. Panoràmix forma part d’un ampli grup de dru
ides (entre altres trobem Barometrix, Cicatrix, Prefix…) que habiten als poblats gals i s’encarreguen, d’entre altres responsabilitats, d’aconseguir evitar que la comunitat gala s’enfonsi en la més absoluta i esbojarrada anarquia. Però pel que són realment coneguts els druides és per ser posseïdors de la saviesa gala i ser els creadors de múltiples pocions màgiques. Jo tinc els meus druides i les seves pocions màgiques.Els meus druides són les persones del meu entorn personal (familiars, amics, coneguts) i laboral (alumnes, jugadors, professors, entrenadors, directius…). Però també existeixen druides d’un entorn més llunyà que potser no em coneixen, però jo a ells si (mediàtics, televisius, professionals d’alt nivell, senyora d’edat avançada que camina pel carrer…). Les pocions són tots aquells valors, qualitats, aptituds, actituds, habilitats… que les persones tenen i que a mi m’agraden. Perquè tothom té alguna cosa bona i de tothom es pot aprendre.
Quan veig un druida, sento el seu nom o simplement penso en ell, em ve al cap allò que més m’agrada, m’atrau o m’entusiasma d’ell. Potser serà l’enginy, la sinceritat, la passió, el control, l’alegria, la bondat, l’amor, la seguretat, el confort, l’ambició, la generositat… Aleshores m’omplo de la seva poció i em converteixo en un millor jo. I com els passa a l’Astèrix i l’Obèlix amb Panoràmix, jo també tinc algun Gran Druida dels que n’extrec molt més que una única poció.
Potser alguns d’aquests druides no saben que m’estan aportant la seva poció, i els efectes que té aquesta en mi, i d’altres no saben ni que la tenen. D’altres potser ni la tenen, però a mi me la fan arribar.
De tothom i de tot en podem extreure coses, aprenentatges, experiències… positives. Cal treure’n el màxim profit per poder ser el jo de més qualitat possible.
Amb tot això m’apareixen un seguit de preguntes al voltant de la meva actuació: Que passarà si faig saber als meus druides que ho són? I si els dic quina poció m’aporten? Si ho faig, seguiran preparant la mateixa poció o encara serà més màgica? En prepararan més i de major qualitat?
I preguntes al voltant de la meva reflexió. I jo, sóc druida per algú? Preparo també pocions? Què passaria si algú em fa ser conscient d’això? Seria millor druida?
Però malauradament l’efecte de la poció passa i sense adonar-me’n vaig perdent-lo paulatinament. Apareix doncs la pregunta cabdal: Com puc aconseguir ser com l’Obèlix? Ell de petit va caure a la marmita de la poció màgica i els seus efectes són permanents. Ja no necessita més poció, però si necessita del druida Panoràmix perquè li segueix aportant saviesa, coneixement… Així doncs, com puc aconseguir omplir-me tan fort del que m’agrada de la gent, mantenint els seus efectes de forma permanent?I és que encara em queda tan per aprendre dels meus amics els gals …
