Moviments a les portes de la universitat

Aquest segurament serà el post més ràpid que he fet. Encara tenia la vivència present quan m’he posat a escriure.

Avui, per segon dia consecutiu, a les 7 del matí ja estava al carrer. És una experiència no molt habitual ja que la jornada sol acabar tard (acabem tard d’entrenar i després toca sopar i digerir). Així doncs, he viscut coses que per mi són noves, però per la societat són diàries. M’agradaria comentar-ne una amb veu alta, perdó, amb ploma forta.

A les 7:20 del matí decideixo entrar a la universitat per poder llimar els detalls de la última classe del curs, però encara està tancada. Així doncs, m’assec a l’altre banda del carrer d’una de les portes que en donen accés per esperar que obrin. No sé a quina hora serà i em plantejo gaudir de la tranquil·litat, l’aire fresc i la intensa llum solar ja existent a aquesta hora (desconeguda fins aquest dia per mi).

Tot i que l’entorn més proper a la universitat ja està ple de cotxes aparcats, no hi ha massa moguda. Observo un noi passejant el seu gos i un altre aparcant el cotxe i dirigir-se cap al centre de Vic. De tant en tant algun cotxe passa pel meu davant i sento de fons el xiulet del tren que està apunt de sortir. Veig passar per davant de la universitat una senyora d’uns 60 anys passejant un gos; si que comença el dia d’hora la gent, penso jo. De cop, la senyora s’atura davant la porta, mira a dreta i esquerra i remena el que sembla una columna de cartrons embolicats amb plàstic. No entenc res, potser el gos hi ha fet les necessitats i la senyora intenta dissimular l’acció.

Al cap d’un moment, un cotxe s’atura davant meu i sense apagar el motor en baixa un home d’uns 40 anys, travessa el carrer i es dirigeix a la porta d’entrada de la universitat. No és cap dels conserges que conec i em desperta certa curiositat, de manera que segueixo amb la vista la seva actuació. S’atura al costat d’aquells cartrons aparentment orinats, mira a dreta i esquerra , agafa alguna cosa i torna cap al cotxe.

M’estic espantant. Jo que creia que aquelles hores només passaven coses boniques i potser estic vivint una escena habitual de tràfic de substàncies, blanqueig de diners ... Intento dissimiluar i que l’home no s’adoni que l’estic observant, però és massa tard perquè ha vist com el mirava. Jo em quedo incapaç de treure la mirada i ell segueix avançant cap a on estic jo. Quan passa per davant del seu cotxe es gira i veig el que porta: són dos diaris.

Aleshores recordo que cada dia al matí, no molt tard per això, hi ha dues columnes de premsa escrita de dos diaris catalans a l'interior de les diferents entrades de la universitat. Així doncs, el transportista els deu deixar a la porta de la universitat perquè els conserges els vagin distribuint. Ara ja sóc conscient del que he viscut. La gent està robant els diaris abans que els posin a disposició dels seus autèntics receptors, que som els membres de la comunitat universitària.

Tots coneixem als jubilats que entren i surten de la universitat, i no precisament perquè facin cursos per gent gran. Tots coneixem propietaris de bar que volten per la universitat, no perquè estan fent un curs d’hostaleria. Però el que no sabia és que hi havia vigatans que roben diaris de bon matí. A on estem arribant?

Bé, sense més he esperat que el conserge obrís per entrar a la universitat i poder deixar a punt la darrera classe. Abans, però, he agafat els meus diaris i he redactat les idees principals d’aquest post.